26 d’abril de 2017

Passos d'aigua ...

Acompanya'm aquest vespre. Sols, tu i jo. Seurem a les roques i ens perdrem en l'horitzó. Sols, de nou... com anys enrera. 

Xerrarem sobre com han canviat les coses i com hem canviat nosaltres. Farem un recull d'aquelles imatges que ara guardem en un calaix però que tenim gravades a foc a la memòria. Les passarem una a una, i riurem, plorarem i les recordarem amb emoció i un punt d'enyorança. 

Seguirà caient la nit i farem balanç del que tenim, del que hem construït i del que hem lluitat per aconseguir-ho, que no és poc. Qui ens ho havia de dir! Ens mirarem amb un punt d'incredulitat, orgullosos i segurs dels passos donats. 

Els velers i les barques passejaran per davant nostre i les mirarem com sempre, embadalits. Les nostres mans, entrellaçades seran el nus que lliga i consolida aquesta unió, tu, jo, ells i el mar. Amb tot el que aquí creem, disfrutem i deixem... 

I tornarem a l'horitzo, clavant la mirada enllà, molt enllà... com "el nuvi sense anell d'una sirena sense onada..."