Avui, una setmana després d'assistir a la presentació, he acabat de llegir-me el llibre de l'Àlex Salgado sobre el que es cou en els mitjans de comunicació. El llibre no m'ha desagradat, però hi trobo a faltar noms i cognoms. Al cap i a la fi, si les coses es diuen... es poden dir del tot, no?
Els que ens hem mogut pels mitjans de comunicació (sense que soni prepotent), podem identificar bastants personatges i els podem posar nom, però les persones que llegeixin el llibre des del desconeixement del mitjà i esperant trobar quins són els personatges més "sinistres" de la ràdio catalana i espanyola, es quedaran amb les ganes.
En Salgado, personatge innovador que manifesta obertament que no té pels a la llengua, hauria d'haver consolidat la seva imatge d'enfant terrible explicant el què explica, però amb un punt més de valentia.
Tot i això, recomano el llibre, sobretot per aquells que mitjanament coneguin el mitjà i tinguin ganes de veure reflectits en les històries als que potser un dia van tenir de Cap.