A les portes de la revetlla de Sant Joan i amb les escoles tancant les seves classes, m'han vingut al cap un grapat de records d'anys enrera.
La revetlla de Sant Joan era el punt de partida d'una temporada de vacances que sempre haviem viscut amb una intensitat brutal. El trajecte entre Barcelona i Cardedeu (de poc més de mitja hora) es feia llarg esperant arribar a la casa d'estiueig, deixar la bossa, dir adèu als pares, baixar al garatge i agafar la bicicleta per anar a buscar a la resta d'amics. Era el punt de partida a l'època de les festes majors, els amors, els desamors, la piscina, els amics, els concerts...
Sant Joan era especial. Les coques de la Pastisseria Vila, els petards de Cicles Ruaix (un taller de bicicletes reconvertit -per uns dies- en temple de la pirotècnia), les bústies de determinats veïns (pobrets, cada any l'havien de renovar), la jardinera (sense plantes) de la terrassa de casa que servia perquè el pare llencés els quatre coets de rigor per celebrar el seu sant, l'olor dels musclos amb tomàquet que feia la mare per sopar, les meves germanes arreglant-se per anar de revetlla...
Potser demà llençaré quatre coets cap al cel. Per totes aquelles coses i totes aquelles persones que no s'han d'oblidar mai...