Sento no estar gaire d'acord amb la carta que Mònica Terribas - directora de TV3 - ha fet arribar a alguns diaris per justificar l'existència de la televisió pública i de pas, per aconseguir "agafar-se" a la cadira de la direcció uns anyets més (que la cosa está mu mala!).
Terribas fa gala sobre el fet que directius i treballadors de TV3 s'hagin rebaixat el sou un 5%. Servidor, com a funcionari, li recorda que quan ens van baixar el sou per obligació (no només baixen sous a TV3), els únics funcionaris que no van patir rebaixa van ser els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio. Tot i això, manifesta que "volen posar el servei públic que oferim en el punt de mira". Bé, això és el que té oferir un servei públic, que estàs en el punt de mira. El servei públic és justament això: un servei, i públic. I si no entenem aquesta funció, millor plegar veles.
Amb 2400 professionals treballant allà, no pot venir ningú amb el conte de la llagrimeta a dir que s'està treballant amb austeritat. No podem parlar d'austeritat quan ens costa una calerada les retransmissions de Fórmula 1 (per exemple). Austeritat i tenir 700 treballadors a Catalunya Ràdio són termes antagònics. Una bona gestió es fer una ràdio líder amb poc més de 100 professionals (RAC 1).
No cal utilitzar la vella tàctica de buscar l'enemic de portes enfora, ni d'utilitzar termes com "eina de país, servei a la societat i valors que ens representen". La sanitat i l'educació són serveis a la societat i els estan retallant. Els valors que representen són vetar a persones que mai posaran un peu a TV3 o Catalunya Ràdio per culpa de fílies i fòbies polítiques i professionals?
Mònica Terribas ha fet - amb aquesta carta - una mica més de política que de periodista. Una mica més d'interessada que de professional. Una mica més de demagògia sobre el paper que juga TV3 en la societat, i que cada vegada més persones posen en dubte.
I ja prou de periodistes "vedettes".