Crec fermament en les retallades si realment no hi ha més remei que dur-les a terme, però també penso que hi ha moltes altres coses a retallar abans de passar el ribot per la sanitat o l'educació, dos dels serveis imprescindibles en qualsevol societat.
Parlar o escriure de retallades, mentre alguns alcaldes/esses s'apliquen pujades de sou del 35% (mínim) és d'una indignitat que faria caure la cara de vergonya a qualsevol persona amb un mínim de decència. Parlar o escriure de retallades en l'educació o la sanitat i enviar metges i professors a l'atur mentre Manel Fuentes cobra 900.000 € per temporada a Catalunya Ràdio (emissora pública) és per agafar les maletes i marxar d'aquest país.
Aquests dos exemples es podrien ampliar a manteniment de Diputacions, Àrees Metropolitanes, Associacions de Municipis i altres "cottolengos" que no serveixen de gran cosa més que per alimentar a quatre vividors de la "cosa" pública.
Parlar o escriure de retallades, mentre alguns alcaldes/esses s'apliquen pujades de sou del 35% (mínim) és d'una indignitat que faria caure la cara de vergonya a qualsevol persona amb un mínim de decència. Parlar o escriure de retallades en l'educació o la sanitat i enviar metges i professors a l'atur mentre Manel Fuentes cobra 900.000 € per temporada a Catalunya Ràdio (emissora pública) és per agafar les maletes i marxar d'aquest país.
Aquests dos exemples es podrien ampliar a manteniment de Diputacions, Àrees Metropolitanes, Associacions de Municipis i altres "cottolengos" que no serveixen de gran cosa més que per alimentar a quatre vividors de la "cosa" pública.
També es pot aplicar la retallada als mitjans de comunicació públics. Sincerament, crec que no cal mantenir COM Ràdio i s'hauria de reduir el personal de TV3 i Catalunya Ràdio. No podem retallar serveis imprescindibles i alhora mantenir unes infraestructures que collen al ciutadà i que no resolen res de res. És de sentit comú! Si la nostra societat es preocupa més per mantenir en marxa una emissora de ràdio enlloc de mantenir obert un hospital és que tenim un problema, i més important del que ens pensem.