No m'agrada el futbol, però com que m'agrada seguir l'actualitat, conec perfectament el tema del dit de Mourinho a l'ull de Tito Vilanova. Afirmo sense complexes, que he dormit perfectament i en cap moment m'he preguntat quina sanció li cauria a Mourinho per fer la "criaturada" que va fer.
Avui hem sortit de dubtes. Ara ja sabem si és nen o nena! Dos partits a Mourinho i un a Vilanova. O sigui... RES!
Deixant de banda el tema futbolístic, sí que és cert que a un li queda la sensació que pot fer de tot i passar per la vida amb una tranquil·litat que fa esparverar.
Aquest matí he estat "víctima" d'un metge que es negava a atendre als pacients perquè no li donava la gana. Curiosament, després de demanar noms i cognoms del metge i un justificant de la seva negativa a visitar pacients i al fet que donés hora pel dia 18 d'aquest mes, la llista d'espera s'ha escurçat fins demà passat (Ohh...milagro!!!) i una insistència de la coordinadora del Centre d'Atenció Primària per fer la visita en aquell mateix moment, si calia! Si calia???? Potser creuen que anem al metge per gust...però tant és. Ningú prendrà mesures.
Segurament, aquest mateix metge és un dels que ha tallat la Gran Via provocant un accident múltiple. Segurament també, ningú prendrà mesures.
A darrera hora del migdia em deien que un ciutadà ha agredit a un funcionari públic, company de feina. Ningú farà res, tampoc.
Hi ha molts Mourinho's. Tots van fotent el dit a l'ull, cada cop estem tots més grillats, però... "aquí no pasa nada!"