Fa dies que segueixo amb una certa sorpresa tota la campanya del twitter que pretén salvar el diari El Punt-Avui. Inevitablement, em venen al cap tots els missatges (la majoria falsos com un "duro sevillano") que llegia quan es va dur a terme la campanya per salvar Ràdio 4, una emissora que mereix el meu respecte, però que, com la majoria de ciutadans d'aquest país, no escolto gairebé mai.
No em negaran que fa una certa gràcia que la majoria de ciutadans estiguin defensant un diari o una emissora de ràdio, organitzin campanyes a Twitter i Facebook, etc... quan en realitat, som els mateixos ciutadans qui provoquem la mort d'un mitjà perquè el deixem de consumir. I no cal donar-hi més voltes.
S'imaginen una campanya en un supermercat que tingués com a objectiu vendre un producte que la gent no compra perquè no agrada? "Salvem las huevas de salmón", per exemple. Coi, si las "huevas de salmón" no són bones, no tinc perquè salvar-les, no creuen? Prefereixo l'olivada negra... per exemple!
Doncs el mateix passa a Catalunya. Salvem Ràdio 4, però ningú l'escolta. Salvem El Punt-Avui, però ningú el compra.
I mentre anem salvant unes coses, se'ns ofeguen altres que són més importants...