19 d’abril de 2017

Tancar el pany i llençar la clau ...

Tanques. I no passa res! De la mateixa manera que un dia comences a fer alguna cosa perquè et ve de gust, arriba un dia on també et ve de gust deixar de fer-ho. I tampoc cal fer-se tantes preguntes...

Durant un temps, flirteges amb l'abandonament. Ho deixes, hi tornes, ho mantens al 50%... No acabes de trobar el moment per dedicar-t'hi a ple rendiment, no hi ha coses importants a dir o a fer, no t'agrada el que s'hi veu o com es fan les coses... Un seguit de causes que et fan valorar la possibilitat que potser ha arribat el moment d’un canvi, de redirigir els teus objectius i d’encetar un nou camí.

Et falta temps i et sobra mandra. El valor que li dones al teu temps també és diferent. Ja no vols temps per fer coses, sinó que vols temps per estar amb les persones. Que mai hagis de pensar que el temps va passar massa ràpid...

I valores les opcions que has tingut, les oportunitats (les que has aprofitat i les que han passat de llarg), els intents, la insistència i les esperances. I valores el temps guanyat i sobretot aquell que has perdut.

De fet, no deixes de fer res. Senzillament, invertiràs el temps en fer alguna cosa millor, dirien els optimistes. Els pessimistes pensarien que et passa alguna cosa dolenta.


I els realistes dirien: «Ha estat un plaer!»